Punt i Principi

( ... )

a vegades hi succeeix una persona,

i nosaltres

que ja donàvem per ben definitiu

tot el repartiment de les pertinences,

de sobte, travelats de cor, feiem tomb

cap a enamorar - nos,

i començam entorn d'aquell cos, al qual acabam d'entrar

com a una placeta un diumenge de sol,

( ... )

i resulta que

la cosa més important que ens ensenya

l'amor que sentim

és a no arribar a saber mai

que la seva pròpia existència consisteix

estrictament

a no acabar de posseir mai del tot

aquella persona com una pujada de sang

que ens està ocorrent,

perquè, a ca l' home. estimar-se

és seguir ingnorant -se amb saviesa infinita

mentre, cadascun dels dos cossos, hi sona

una furiosa tendència cap a la fosca de l'altre.

I és que, de l'home

no en sabem gaire més

del que diuen els tatuatges

que du publicats a la pell,

aquest delicadíssim tel,

per mitja del qual ens dóna a conèixer la seva sumptuosa existència

i rera el qual, també,

fa una interminable i caparruda posta de sol

com qui fa moure el propi esbart de misteris

rera una casolana cortina de boga.

Miquel Àngel Riera, Paràbola i clam de la cosa humana.