El poble on visc acomiada el Reis d'Orient amb el primer acte fester.Perquè al poble on jo visc, les festes es viuen d'una manera molt intensa.
Les festes, per aquestes terres, les de moros i cristians.I l'excusa, perdó, el patró, Sant Blai ( Gloriós, que em trega la tos ).
I des del 6 de gener tots els caps de setmana hi ha olor a pólvora pels carrers, bandes de música i festers que es treuen el fred amb el beuratge de les muntanyes.
26.1.08
EL POBLE ON VISC.
Etiquetes de comentaris:
gotes,
històries rurals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada