EL BALL

Aniria al ball amb un vestit ben bonic. De tela exquisida i acabats impecables.
Verd com l'esperança.
Seria la xica més bonica. Ho sabia; perquè eixes coses les dones les intuim.

Tenia, però, un problema. Les sabates havien de ser ben boniques.Perfectes.
Perfectes per al vestit, per al ball ... I no les trobava.
El calçat la preocupava més que anar sense parella

Assistiria, ja ho tenia clar, amb els peus nus. Podria estar - hi tot el temps del món
i els turmells no s'inflarien. Es pintaria les ungles de roig fosc.
Es posaria unes arracades petites i portaria els cabells solts.

Ara ja estava segura. Seria la més bonica.

Entraria al ball descalça i sola.
Surtiria descalça però acompanyada.
I aquesta vegada no ho intuia.
Ho sabia.


A L.
Inspiradora.